Un ram de margarides (a cada nínxol de bruixa) TAT
- Jun 15
- 1 min de lectura
Al Teatre Casal es va viure una emotiva reflexió sobre memòria, dones i bruixeria amb la proposta de Queralt Riera.
El Teatre Casal va acollir una intensa i emotiva proposta teatral de la dramaturga Queralt Riera, que va portar a escena una història colpidora sobre memòria històrica, dolor i dignitat femenina. L’obra recupera la figura de Margarida Rugall, penjada per bruixa al Pallars a mitjans del segle XVI, i la connecta amb una vivència contemporània marcada per la pandèmia.
A partir de la documentació històrica existent, Riera teixeix un relat que uneix dues dones separades per cinc segles. D’una banda, Lideta, la filla de Margarida Rugall, que decideix despenjar el cos de la seva mare executada a la plaça del poble; de l’altra, Margarida, una dona de l’any 2020 que s’acomiada de la seva mare morta per la COVID-19.
La representació va captivar el públic amb una posada en escena carregada d’emoció i simbolisme, convertint-se en una reflexió sobre la persecució de les dones acusades de bruixeria i sobre totes aquelles veus femenines silenciades al llarg de la història. L’obra recorda que moltes de les acusades no eren perseguides per la Inquisició, sinó assenyalades pels seus propis veïns i condemnades a la forca enmig de la por i l’estigma social.
Amb aquesta proposta, Queralt Riera dona veu a les dones oblidades i reivindica la seva dignitat dins del projecte “365 Dones l’Any”, impulsat pel Teatre Nacional de Catalunya i El Born Centre de Cultura i Memòria, una iniciativa que treballa per recuperar figures femenines invisibilitzades per la història.
Comentaris